ja des de ben petit em preguntava
què feien els protagonistes dels contes
després de ser feliços i menjar anissos.
ahir vaig somiar en serps
i les molt fillesdeputa
van acabar somiant-me a mi.
després de tantes relacions sentimentals
amb gust d'armari encastat, es fa difícil
fer les coses una mica més fàcils...
No et fan falta les sabates
per caminar descalça, princesa,
ni tan sols els mitjons per no tenir fred.
He obert el congelador,
a dins hi havia la lluna.
quan plogui, sortiré al carrer
amb una xinxeta groga fent
de paraigües
amb el temps sabràs
que un escorpí té el mateix dret de viure
que un canari.
la meva vida
era un bassal d'aigua torturat
pels nens que hi saltaven descalços.
a partir de primer de bàsica,
quan els nens volen ser bombers,
jo ja volia ser bohemi.
En caminar, vaig geperut,
pesen les imatges de gent sense ulls,
sense crani.

damiabardera@gmail.com


No s'accepten crítiques. S'accepten, això sí, suggeriments.

Lluis Bosch Martí damià bardera poch 2011 Oli sobre tela 120x100cm
Aquesta web ha estat dissenyada i creada per Dani Planas