DAMIÀ BADERA POCH
Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és llicenciat en Filosofia. Actualment cursa el doctorat a la Universitat de Girona. Va néixer en un hospital blanc, privat i molt net.
Passà els primers vint anys de vida entre Viladamat (Alt Empordà) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà) i ja en va tenir prou – massa tramuntana.
Casat per l'església – tal com ha de ser –, descregut, reaccionari i un xic rondinaire, no ha trobat mai el moment de fer-se el carnet de cap partit polític. I això l'inquieta.
L'any 2007, contra tot pronòstic i amb polèmica inclosa, va guanyar el premi Marià Manent de Poesia de Premià de Dalt amb el llibre el penúltim vòmit (Viena Edicions, 2008).
Dos anys més tard, va sortir publicat el seu segon llibre i alguns contes per llegir-los d'amagat (El Cep i la Nansa, 2010), recull de contes que va merèixer ser finalista del V Premi el Temps de les Cireres al millor llibre publicat en català l'any 2010 per un autor jove – menor de 35 anys.
Amb el treball uns anys de propina i altres contes, va quedar finalista del VI Premi de Narrativa de Sant Narcís 2011.
La seva obra, en col·laboració amb l'artista Kenneth Russo, ha estat difosa per iPhone, iPod touch i iPad, dins el projecte Disset Segons.
A finals de 2011, va sortir publicat el seu últim llibre de contes fauna animal (El Cep i la Nansa, 2011), inspirat – només inspirat – en la seva infantesa i adolescència al poble.